La Producció i el comerç de llibres d'ensenyament a la Catalunya dels segles XVII i XVIII / Xevi Camprubí
Camprubí i Pla, Xevi


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43 (2021) , p. 153-180 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

Els llibres d'ensenyament primari -entre els quals destaquen les beceroles, els salms, els franselms i els pelegrins- eren l'instrument que facilitava l'aprenentatge de llegir i escriure als nens -no pas les nenes- que als segles XVII i XVIII estudiaven a les escoles de primeres lletres de Catalunya. A la vegada, aquests petits llibrets representaven una important font d'ingressos per a les impremtes i les botigues dels llibreters, com es constata per la gran producció que ha quedat enregistrada en la documentació notarial i, sobretot, en els llibres de comptes de la confraria dels llibreters de Barcelona. El comerç de llibres d'ensenyament i la seva utilització de forma extensiva arreu del territori català indiquen que l'aprenentatge de lletra era una pràctica molt estesa a l'època moderna.

L'Ensenyament públic als municipis del Vallès Oriental entre els segles XVI i XVIII / Xevi Camprubí
Camprubí i Pla, Xevi


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 7-39 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Durant l'època moderna les ciutats i viles de Catalunya comptaven amb un sistema educatiu públic que tenia com a objectiu que els nens aprenguessin a llegir, escriure i comptar. Eren unes capacitats considerades bàsiques per al desenvolupament de moltes activitats econòmiques, que també facilitaven la comprensió de les ordres i instruccions donades per les autoritats, és a dir que contribuïen a la governabilitat. Tal com es veu en el cas estudiat aquí del Vallès Oriental, els consells locals s'ocupaven de la gestió de les escoles municipals i de contractar els anomenats mestres de minyons, pagant-los amb diners procedents dels fons públics. A partir de 1714, els forts tributs imposats als municipis pel nou règim borbònic van dificultar la contractació de mestres, cosa que, afegida al fort increment demogràfic que el país va experimentar en la segona meitat del segle XVIII, va comportar que l'ensenyament públic entrés en una fase de declivi.

L'Impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps / Xevi Camprubí i Pla
Camprubí i Pla, Xevi


Barcelona : Fundació Noguera, 2018
639 p. : il. ; 24 cm + 1 disc d'ordinador (Estudis, 75) 
Bibliografia. Conté en el cd: Annexos: Catàleg de la premsa publicada a Barcelona - Repertori d'obres no periodístiques.

L'origen de la premsa periòdica a Europa es remunta a principi del segle XVII amb l'aparició de les primeres gasetes. A Catalunya aquesta periodicitat es va consolidar al llarg de la segona meitat d'aquell segle, gràcies a l'acció d'uns quants impressors, encapçalats per Rafael Figueró, que van dedicar una part de la seva activitat a la publicació de fulls de notícies, com a forma de diversificar el seu negoci. Aquest treball de recerca, per tant, analitza i explora el funcionament de la indústria editorial catalana, des de les seves vessants econòmica, social i política, a la vegada que intenta explicar com s'organitzava l'estructura comunicativa que existia a Catalunya en el període comprès entre les guerres dels Segadors i de Successió. Paral·lelament, la tesi doctoral aporta informació biogràfica complementària sobre els personatges que van intervenir en el negoci del llibre, cosa que contribueix al coneixement de la vida quotidiana del període.

La Gazeta de Barcelona (1695-1806) i la gènesi de la premsa periòdica a Catalunya / Xevi Camprubí
Camprubí i Pla, Xevi


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 25 (2018) , p. 87-98 : il.
Número monogràfic: Història de la premsa diària de Barcelona. Notes a peu de pàgina.

La Revolució de la impremta : la contribució de la tipografia al desenvolupament de la Catalunya moderna / Xevi Camprubí
Camprubí i Plà, Xevi


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2020
207 p. : il. ; 24 cm (Recerca i pensament, 97) 
ISBN 9788416260843

El llibre no va ser la principal aportació de la impremta al progrés de la Humanitat. La contribució més significativa -la més revolucionària- va ser la producció d'una sèrie d'obres menors que van afavorir la modernització de la societat. Partint d'aquesta idea, l'autor planteja un canvi de paradigma en la valoració sobre l'impacte de la invenció de la tipografia. Prenent el cas de la Catalunya dels segles XVI al XVIII, s'hi mostra com la impremta va incidir en gairebé tots els àmbits de l'activitat humana. La utilització generalitzada i extensiva de butlletes -semblants als actuals formularis- va millorar el funcionament de l'administració i de les institucions, la recaptació d'impostos, el comerç i el transport marítim; va contribuir a la salvaguarda de la salut i de l'ordre públic i va ajudar a organitzar la justícia, la defensa i la pràctica religiosa. L'ús de la impremta, a més, no va ser exclusiu de les ciutats, sinó que va arribar també a l'àmbit rural. En combinació amb el correu, va afavorir la comunicació, la circulació de la informació, la governabilitat i la cohesió territorial. Els llibrets d'ensenyament van tenir un gran importància a l'hora d'instruir el poble en la lectura. La revolució de la impremta fou possible perquè els tallers tipogràfics es convertiren en extraordinaris instruments de fabricació de paper imprès a gran escala, amb una capacitat productiva que els situava a l'alçada d'activitats més pròpies de l'era industrial. (Editorial).

La Construcció del relat periodístic a l'època moderna : el tractament de la informació sobre la campanya militar del veguer de Vic de 1695 / Xevi Camprubí
Camprubí i Pla, Xevi


En: Ausa. Vic. vol. XXVII, núm. 178 (2016) , p. 721-747 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Els enfrontaments entre l'exèrcit francès i els miquelets comandats per Ramon Sala i Sassala, veguer de Vic, que van tenir lloc durant la campanya de 1695, en el marc de la Guerra dels Nou Anys, foren recollits àmpliament per la premsa publicada a Barcelona. Les notícies impreses que s'han conservat, juntament amb l'estudi de les cartes enviades per les fonts informatives, permet analitzar el procés de producció periodística a l'època moderna i a la vegada mostrar com el virrei de Catalunya va intentar monopolitzar la informació en benefici propi.

Austriacisme i clandestinitat a la Barcelona ocupada el 1714 : noves aportacions sobre la gènesi del pamflet Lealtad Cathalana / Xevi Camprubí
Camprubí i Pla, Xevi


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXV, núm. 35 (2015) , p. 191-234 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

A pesar de l'ocupació militar, els austriacistes que van romandre a Barcelona després de la fi de la Guerra de Successió van desplegar una intensa activitat subversiva en contra del règim borbònic, entre la qual destaca la difusió clandestina del pamflet titulat Lealtad Cathalana. Aquest article planteja la tesi que aquell escrit propagandístic va ser publicat per l'impressor Rafael Figueró amb posterioritat a l'11 de setembre de 1714 i que el seu autor fou un frare caputxí que s'havia refugiat a Cardona en els darrers moments del setge de Barcelona.

Butlletes, fulls solts i altres menuderies : la contribució de la impremta al funcionament de la societat catalana moderna / Xevi Camprubí
Camprubí i Pla, Xevi


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 34 (2016) , p. 113-114 : il. (Articles) 
Notes. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

La transmissió d'idees i de coneixements a través del llibre no va ser la principal aportació de la impremta. Aquest treball pretén mostrar que la contribució més significativa de l'ús de la tipografia al desenvolupament de la societat moderna foren unes obres menors - conegudes com a menuderies- que van agilitzar el funcionament de l'administració i de les institucions, alhora que van facilitar la circulació de la informació i la governabilitat. L'estudi del cas català permet constatar que el consum de menuderies es va estendre pràcticament a tots els àmbits: polític, judicial, econòmic, militar, sanitari i eclesiàstic.

Viure a Tona fa 300 anys / Xevi Camprubí
Camprubí i Pla, Xevi


En: Llibre de Tona. Tona. 2015 (20154) , p. 9-20 : il. (Davantal) 
Notes.

L'Impacte dels allotjaments a Tona : de la Revolta dels Barretines (1687) al pas de l'exèrcit austriacista durant la Guerra de Successió (1711) / Xevi Camprubí
Camprubí i Pla, Xevi


En: Ausa. Vic. vol. XXVII, núm. 175 (2015) , p. 61-87
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'allotjament de soldats en cases particulars fou un motiu de conflicte permanent a l'època moderna. Al segle xvii, Tona va patir aquest problema, ja que, com molts altres indrets de la plana de Vic, era un lloc de pas habitual de l'exèrcit hispànic. El 1687, poc abans de la Revolta dels Barretines, el síndic del poble va estar involucrat en l'afer que va portar a la destitució del president de la Generalitat de Catalunya, Antoni Saiol. Posteriorment, els excessos del regiment del coronel Antoni de Clariana el 1711 mostren que durant la Guerra de Successió el problema persistia.

La repressió de la dissidència austriacista a Madrid : el cas de Joan Gensana, agent de la Generalitat a la cort (1702-1704) / Xevi Camprubí i Pla
Camprubí i Pla, Xevi


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 70 (2015) , p. 61-81

Llibres i lliure comerç a la Barcelona moderna : els conflictes entre l'impresor Rafael Figueró i la confraria dels llibreters (1671-1711) / Xevi Camprubí
Camprubí i Pla, Xevi


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 65 (2012) , p. 75-107
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'Impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps / Xevi Camprubí
Camprubí i Pla, Xevi


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 291-300 (Resums tesis doctorals) 
Resum de la Tesi doctoral dirigida pel doctor Agustí Alcoberro, defensada el 10 de gener de 2014 a la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona.

La circulació de la informació entre Vic i Barcelona durant la Guerra de Successió / Xevi Camprubí Pla
Camprubí i Pla, Xevi


En: Ausa. Vic. vol. XXVI, núm. 174 (2014) , p. 863-889 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A l'edat moderna, la comunicació entre els pobles i ciutats de Catalunya estava assegurada gràcies a un sistema de correu del tot organitzat. La correspondència va permetre, d'aquesta forma, que la informació sobre els esdeveniments relacionats amb la Guerra de Successió arribés a Vic amb relativa rapidesa. A més, l'ús de la impremta va afavorir la difusió de notícies i va facilitar que les cartes oficials enviades per les institucions de Barcelona fossin repartides per tot el territori.

Catalunya contra els Borbons : L'expulsió de Felip V i l'arribada de Carles d'Àustria / Xevi Camprubí (text), Antonio Espino (assessorament)
Camprubí i Pla, Xevi


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 60 (octubre 2007), p. 24-28 : il. (1714. Els inicis) 
Número especial 1714: Les causes de la derrota catalana.

Mentre Europa caminava cap a una guerra d'interessos dinàstics, els catalans, inicialment, van acceptar Felip V de Borbó com a nou rei. Però ben aviat es van adonar que per conservar les seves institucions i llibertats calia lluitar al costat d'anglesos i holandesos en favor de l'arxiduc Carles d'Àustria que, a més, era el bàndol més poderós militarment.

El setge, vist des d'Europa / Xevi Camprubí
Camprubí i Pla, Xevi


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 147 (setembre 2014), p. 54-55 : il. (Reportatges. Història Moderna) 
Número especial Onze de setembre : 414 dies de setge.

El setge de Barcelona es va viure amb molta expectació arreu del continent. La premsa de les principals capitals va fer un seguiment constant del que passava a Catalunya. El setembre del 1714 gairebé tothom esperava el fatal desenllaç.

La premsa d'estat catalana / Xevi Camprubí
Camprubí i Pla, Xevi


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 147 (setembre 2014), p. 28-29 : il. (Reportatges. Història Moderna) 
Número especial Onze de setembre : 414 dies de setge.

La Junta de Política va idear el 'Diario del sitio y defensa de Barcelona', que es va imprimir durant tot el setge. Coincidint amb el setge del 1714, el Govern català va posar en marxa, per primera i única vegada en la història del país, un model de premsa d'estat. L'objectiu no era altre que explicar al món la situació que es vivia a Catalunya.

Premsa i impremta a Barcelona (1652-1714) : l'estamper Rafael Figueró / Xevi Camprobí
Camprubí i Pla, Xevi


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXX, núm. 30 (2010) , p. 325-331 (Resum de treball de recerca) 

Resum del treball de final del Màster en Estudis Històrics de la Universitat de Barcelona, defensat davant el tribunal integrat pels Drs. Xavier Gil, Jaume Dantí i Agustí Alcoberro, el qual n'és el director, al juliol del 2010, i que ha obtingut la qualifi cació d'Excel·lent-10, amb Matrícula d'Honor.

L'Impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps [Fitxer informàtic] / Xevi Camprubí i Pla ; [dirigida per: Agustí Alcoberro i Pericay]
Camprubí i Pla, Xevi


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2014
Dirigida per: Alcoberro i Pericay, Agustí. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Dept. d'Història Moderna, 2014
1 recurs electrònic

L'origen de la premsa periòdica a Europa es remunta a principi del segle XVII amb l'aparició de les primeres gasetes. A Catalunya aquesta periodicitat es va consolidar al llarg de la segona meitat d'aquell segle, gràcies a l'acció d'uns quants impressors, encapçalats per Rafael Figueró, que van dedicar una part de la seva activitat a la publicació de fulls de notícies, com a forma de diversificar el seu negoci. Aquest treball de recerca, per tant, analitza i explora el funcionament de la indústria editorial catalana, des de les seves vessants econòmica, social i política, a la vegada que intenta explicar com s'organitzava l'estructura comunicativa que existia a Catalunya en el període comprès entre les guerres dels Segadors i de Successió. Paral·lelament, la tesi doctoral aporta informació biogràfica complementària sobre els personatges que van intervenir en el negoci del llibre, cosa que contribueix al coneixement de la vida quotidiana del període.

Diario del sitio y defensa de Barcelona : [el setge de Barcelona, 1713-1714] / edició a cura de Mireia Campabadal i Bertrán ; estudi introductori d'Agustí Alcoberro i Xevi Camprubí



Ed. facsím.
Valencia : Tres i Quatre, 2009
620 p. ; 24 cm (Biblioteca d'estudis i investigacions, 47) 
Facsímil de: Barcelona: Gazeta de Barcelona, 1713-1714. Referències bibliogràfiques. Glossari. Índex.
ISBN 9788475028170

El setge de Barcelona de 1713-1714 constitueix l'episodi crucial de la Guerra de Successió. Durant catorze mesos, els defensors de la ciutat van resistir l'exèrcit de les Dues Corones borbòniques, que ocupava ja la major part de Catalunya. Però aquell combat desigual no es va lliurar només amb les armes. També ho va fer en el camp de la premsa, com a gestora d'informació i conformadora d'opinió. Els defensors de la ciutat van publicar 42 números de la Gaceta de Barcelona, que ben aviat va prendre el nom de Continuación del diario del sitio y defensa de Barcelona. Per la seva banda, a Girona, les premses borbòniques imprimiren una Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña. Aquesta obra aplega ambdós textos, en versions facsímil i actualitzada, i els acompanya amb un ampli estudi introductori que situa les claus del setge i d'aquella peculiar "guerra dels papers".